SCAN TARRAGONA 2022 -El Pàrquing / Maria Ozcoidi, Alvar Cavet, Alexandra García, Peio Izcue, Oier Gil, Nico Vetoskin, Fermín Díez de Ulzurrun y Vicky Benitez
EL TRIUNFO DEL MIEDO – SPAM
El miedo se apodera de nosotros, se nos mete dentro y una de esas vías es la comunicación, lo que nos cuentan sin querer, como el spam al que nos sometemos (nos someten) diariamente y que los algoritmos de nuestros sistemas filtran para que no nos invada tanta información.
Nos aferramos a ideas inducidas por los medios, intentamos liberarnos, pero no siempre se puede. Se han vivido situaciones inesperadas que, connotativamente, han dado la vuelta al mundo y nos han afectado.
La exposición EL TRIUNFO DEL MIEDO – SPAM se cuela en los espectadores para reflexionar sobre los impactos de los tiempos convulsos en los que vivimos. ¿Tenemos miedo? ¿Quién ha creado ese miedo en nosotros? ¿A qué tememos? Nos han spameado con múltiples derivas de conflictos ajenos pero vinculados a todos.
Los trabajos realizados por los artistas parten de una voluntad conjunta de aunar sinergias relacionadas con la pandemia y su contexto, materializando ese ánimo en una publicación. Ahora, pasa a otro momento, la exposición. La propuesta reúne piezas de fotografía que interpelan al espectador y le invitan a reflexionar. Son los pensamientos de los artistas hacia los temas centrales del festival: la guerra y sus connotaciones. Los trabajos expuestos nos llevan a plantearnos situaciones anormales que hemos vivido y experimentado de manera individual. Estas obras recogen sus reflexiones sobre el miedo, un miedo, nuestros miedos.
¿Pero debe triunfar en nosotros? ¿O nosotros vencerlo a él? No lo deseamos, pero lo hace, se cuela, se mete en todos, y quizás reconocerlo nos ayude a asimilarlo y, como si fuera terapia colectiva, no dejar que triunfe.
¿Hasta qué punto nos intentan condicionar con la “basura” mediática? ¿La alimentamos desde una visual? ¿Debemos ayudar a borrar imágenes con imágenes desde nuestra condición artística con un poder analizador y crítico? ¿Es así como podemos aportar o estamos aportando para que la ciudadanía reciba información de manera más afable y con unos tiempos más reflexivos y no tan rápidos, como los que nos ofrecen los medios de comunicación?
La exhibición anima a parar, a pensar y a mirar los síntomas de un momento convulso que pasará y, probablemente, nos adentrará en otros para los que ya estaremos preparados, sin miedo.
Maria Ozcoidi-Moreno
Maslow Industries
Octubre 2022
EL TRIOMF DE LA POR – SPAM
La por s'apodera de nosaltres, se'ns fica dins i una d'aquestes vies és la comunicació, el que ens expliquen sense voler, com l'spam a què ens sotmetem (ens sotmeten) diàriament i que els algorismes dels nostres sistemes filtren perquè no ens envaeixi tanta informació.
Ens aferrem a idees induïdes pels mitjans, intentem alliberar-nos, però no sempre es pot. S'han viscut situacions inesperades que, connotativament, han fet la volta al món i ens han afectat.
L'exposició EL TRIOMF DE LA POR – SPAM es cola en els espectadors per a reflexionar sobre els impactes dels temps convulsos en què vivim. Tenim por? Qui ha creat aquesta por en nosaltres? A què temem? Ens han spamejat amb múltiples derives de conflictes aliens però vinculats a tothom.
Els treballs realitzats pels artistes parteixen d'una voluntat conjunta de conjuminar sinergies relacionades amb la pandèmia i el seu context, materialitzant aquest ànim en una publicació. Ara passa a un altre moment, l'exposició. La proposta reuneix peces de fotografia que interpel·len l'espectador i el conviden a reflexionar. Són els pensaments dels artistes cap als temes centrals del festival: la guerra i llurs connotacions. Els treballs exposats ens porten a plantejar-nos situacions anormals que hem viscut i experimentat de manera individual. Aquestes obres recullen les seves reflexions sobre la por, una por, les nostres pors.
Però ha de triomfar en nosaltres? O nosaltres l’hem de vèncer? No ho desitgem, però ho fa, es cola, es fica en tots, i potser reconèixer-ho ens ajudi a assimilar-ho i, com si fos teràpia col·lectiva, no deixar que triomfi.
Fins a quin punt ens intenten condicionar amb les “escombraries” mediàtiques? L'alimentem des d'una visual? Hem d'ajudar a esborrar imatges amb imatges des de la nostra condició artística amb un poder analitzador i crític? És així com podem aportar o estem aportant per a què la ciutadania rebi informació de manera més afable i amb uns tempos més reflexius i no tan ràpids com els que ens ofereixen els mitjans de comunicació?
L'exhibició anima a parar, pensar i mirar els símptomes d'un moment convuls que passarà i, probablement, ens endinsarà en altres per als que ja estarem preparats, sense por.
Comentarios
Publicar un comentario